La Técnica Alexander es un método de autoayuda para evitar hacer lo que sea perjudicial para el propio bienestar i del organismo. Este método enseña a no hacer. Requiere una lección práctica donde se demuestra que algunas acciones son perjudiciales y seguidamente se dan instrucciones para aprender a evitar tales acciones mediante el hecho de prestar atención al "como"
skip to main |
skip to sidebar
1er premi Concurs de Contes del Far de Calella
moltes disfresses infantils
Pintura Pauli Josa Fenés
A la selva hi ha dos reis. Dos reis i dues reines. L’un el lleó negre i l’altre el lleó blanc. El meu preferit es el rei negre però tots dos, menys per el color, son igualets; son germans. L’un fosc i l’altre claret; igual que les lleones, una ben fosca i l’altre clareta.
S’han repartit la selva, perquè en son els reis i el lleó negre està a la banda que em queda més a prop; per això ens vam fer amics. I perquè el que més li agrada al rei lleó és xerrar. Xerrar i jeure. No fa més d’una pasa i ja diu que està cansat. Sempre li toca a les lleones anar a caçar per la selva. I mentres les lleones corren, el rei lleó em parla presumint de la seva guàrdia reial, la filera de vuit goril•les negres; i diu que el seu germà també la té, però amb goril•les blancs. Es parteix de riure quan em parla dels seus dos amics rinoceronts, els rinoceronts negres un a cada costat d’ell i la reina. —El teu germà també te dos rinoceronts blancs? Vaig preguntar-li jo. —Té dos rinoceronts blancs que sempre van de tort però mai xoquen entre ells i dos elefants blancs grans com cases que s’emporten tot el que es posa al davant. —Apa! —Vaig respondre. —Com els meus. —Va respondre ell picant-me l’ullet.També li encanta parlar-me dels dos hipopòtams. Diu que en el llenguatge de la selva, hipopòtam vol dir cavall de riu i que quan es fiquen sota l’aigua no saps mai per on sortiran.De vegades m’explica com juga a lluitar contra el seu germà i els altres animals per fer esport. Sempre fan dos equips i segons ell sempre guanyen els foscos. Diu que el seu germà més claret i la lleona clara s’empipen com una mona i ell es fa un fart de riure. En realitat gairebé sempre queden empatats i s’ho passen d’allò més divertit jugant a barallar-se, per això juguen tos junts, tots els animals de la selva. Tenen les seves pròpies regles i fins i tot fan presoners que els goril•les s’encarreguen d’alliberar. Però si algun d’ells aconsegueix fer presoner al rei de l’altre bàndol crida: Escac i mat! He guanyat!I queden per tornar a jugar l’endemà.
Lo que no vaig entendre és lo de quan estan en Rock.
FI.
facebook/Artesanies Carme Piquet
La meva opinió i relats a
Lect ura
—RELATS— (Pàgines del blog)
L'horitzò de sorra
1er premi Concurs de Contes del Far de Calella
moltes disfresses infantils
vincles
- workalaorca
- Aikido bracelets
- northwestaikidoclub
- Blog Dijous futbol
- e-noticies.com/disfresses
- Relats en català
- La calle del suspiro verde
- elestereotipomemata
- Blog merceroura
- Raskapopulokis de Jaume Piquet
- http://vixpixmix.com/
- Animal de Pintor
- nnun8*fu/
- Galeria virtual Q (Pintura)
- AMI 16
- Artesanies Carme Piquet
- disfracesonline
- On som
- Blog Julia Alicia
- El mas hermoso nombre de mujer
Aikido bracelets
Animal de Pintor
Pintura Pauli Josa Fenés
Entradas
DOS REIS A LA SELVA
A la selva hi ha dos reis. Dos reis i dues reines. L’un el lleó negre i l’altre el lleó blanc. El meu preferit es el rei negre però tots dos, menys per el color, son igualets; son germans. L’un fosc i l’altre claret; igual que les lleones, una ben fosca i l’altre clareta.
S’han repartit la selva, perquè en son els reis i el lleó negre està a la banda que em queda més a prop; per això ens vam fer amics. I perquè el que més li agrada al rei lleó és xerrar. Xerrar i jeure. No fa més d’una pasa i ja diu que està cansat. Sempre li toca a les lleones anar a caçar per la selva. I mentres les lleones corren, el rei lleó em parla presumint de la seva guàrdia reial, la filera de vuit goril•les negres; i diu que el seu germà també la té, però amb goril•les blancs. Es parteix de riure quan em parla dels seus dos amics rinoceronts, els rinoceronts negres un a cada costat d’ell i la reina. —El teu germà també te dos rinoceronts blancs? Vaig preguntar-li jo. —Té dos rinoceronts blancs que sempre van de tort però mai xoquen entre ells i dos elefants blancs grans com cases que s’emporten tot el que es posa al davant. —Apa! —Vaig respondre. —Com els meus. —Va respondre ell picant-me l’ullet.També li encanta parlar-me dels dos hipopòtams. Diu que en el llenguatge de la selva, hipopòtam vol dir cavall de riu i que quan es fiquen sota l’aigua no saps mai per on sortiran.De vegades m’explica com juga a lluitar contra el seu germà i els altres animals per fer esport. Sempre fan dos equips i segons ell sempre guanyen els foscos. Diu que el seu germà més claret i la lleona clara s’empipen com una mona i ell es fa un fart de riure. En realitat gairebé sempre queden empatats i s’ho passen d’allò més divertit jugant a barallar-se, per això juguen tos junts, tots els animals de la selva. Tenen les seves pròpies regles i fins i tot fan presoners que els goril•les s’encarreguen d’alliberar. Però si algun d’ells aconsegueix fer presoner al rei de l’altre bàndol crida: Escac i mat! He guanyat!I queden per tornar a jugar l’endemà.
Lo que no vaig entendre és lo de quan estan en Rock.
FI.